Els límits de l'eternitat.

Els sintagmes per sempre, para siempre i forever quin valor tenen? Quantes vegades hem relacionat un concepte etern amb la nostra vida? Amigues per sempre? pues, no, perquè a la mínima me n'aniré amb una altra que em promet no sé què, que de totes maneres al final no caurà, i ja ni cal que parlem de l'amor. Al món de la música, quants artistes es pensen que duraran per aquesta quantitat sumament subjectiva de temps que és "sempre". Ara estic pensant en l'últim disc, de fa un parell d'anys, que van treure al mercat les Spice Girls - Forever, potser de lo millor que havien tret -, no les va garantir l'eternitat, ja que sense la Geri, molts consideraven que no valia la pena comptar per sempre amb el seu disc entre la seva col·lecció. Donada la precarietat de l'existència humana, avui estan molt de moda els músics virtuals, o semivirtuals, tipus Gorrillaz o Gnarls Barkley, que acaba de robar el número 1 gràcies a la seva difusió per internet. No obstant això, quan la generació dels 80 i 90 ja no existim, quedarà rastre d'aquests grups ultramoderns...no ho veig tan clar. Sembla ser que alguns artistes més consolidats entenguin l'eternitat des de la perspectiva del canvi continu, quan mor un del grup, que s'apunti algú que encara té les espectatives d'eternitat intactes, com han fet tan sols l'any passat els australians INXS, encara que això va ser una fita impossible en el cas del Freddie Mercury (o Faruk Bulsara, com millor el coneixia la seva família). D'altres, per trobar continuitat, es veuen obligats a modificar parts del repertori per trobar l'esperança d'eternitat dintre de societats més conservadores, on les paraulotes i al·lusions al sexe són una innovació, com és el cas dels Rolling Stones a la Xina; però dubto molt que això faci durar el seu record per sempre. D'altres, com la Madonna, es pensen que recular figurativament en el temps, els guardarà plaça...
Per sempre, para siempre i forever, doncs, són praules i sintagmes que s'usen amb freqüència, però quin valor tenen? L'altre dia paralava amb el meu tutor de tesis, i li demanava que em recomanés un diccionari de símbols, perquè volia tenir un a casa para siempre, però aquest para siempre quin límit té? dura fins que m'acabi d'adonar d'una vegada que el chollo de les lletres no té futur, i que val més que em dediqui a lavendera o charlatana, que sembla que paguen més; o que em fiqui al món del periodisme o la crítica literària, que cremen molt, encara que tot crema, fins i tot la tesis doctoral últimament...
I quan vaig a la consulta d'oncologia amb ma mare, i li diuen que els seus nivells tumorals estan en augment, i que restaran així per sempre, això vol dir que continuaré tenint mare durant dos setmanes més, que arribarà a la meva lectura de tesis, o que demà estarà morta. Algú té una resposta?