miércoles, abril 12, 2006

Els avantatges (i inconvenients) de ser atea...però de molt bon rotllo!

Tot just començar l'escola als 4 anys, tot just la primera setmana, em vaig trobar amb una assignatura totalment nova que no em va inspirar massa confiança: l'educació religiosa...Era un tema del que mai s'havia parlat en el sí del nucli pagà de casa meva. I com que sempre he estat de naturalesa preguntona, amb cert gust per abusar de la paraula per què, em vaig posar a interrogar, tot i només tenir 4 anys, a la pobre professora sobre aquestes criatures de conte que vivien per sempre i et perdonaven tot... La veritat del cas és que vaig descobrir ben aviat que no perdonaven res, ja que la meva curiositat em va guanyar el càstig per preguntona. De cara a la paret, i amb un bon cabreo al damunt em vaig posar a rumiar la qüestió de si faria espai a la meva vida per un tema que plantegés tants dubtes i tantes preguntes... Per tallar una història molt llarga, vaig arribar a la conclusió de què apostar per l'ateïsme regnant a casa no era mala idea, i és per aquesta raó, després de tants anys de plaer ateïsta, em plantejo els avantatges (i els inconvenients) de la situació:
Avantatges:
1. Pots dormir els diumenges al de matí, i tots els altres dies de festa religiosa en què els fidels van a l'església;(penseu com es queixen en Homer Simpson o el protagonista d'Ana Karenina)
2. T'estalvies un munt de peles, perquè no cal fer la teva reserva al cel;
3. No et cal fer pilota als capellans, perquè ells et facin la reserva;

Inconvenients:
1. Tens un amic menys amb qui confiar, però si de veritat et van el rotllo dels amics invisibles, sin comentarios;
2. Tot cristi fidel intenta convertir-te a la seva opinió, perquè els fa por que no entraràs al cel i et condemnaràs per una eternitat...però tant se val, ja que jo aposto per aquesta vida provada...

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Ah, la religió ha estat la gran decepció de la meva vida. No t'ho pots ni imaginar. Quan tenia deu anys era un místic que ni la Teresa de Jesús, tu. M'havia llegit l'Antic i el Nou Testament i cantava càntics en hebreu,grec i arameu. D'escolanet uns cinc anys (malgrat tot era corrupte). I un bon dia la revelació: el capellà acaba la missa i a sacristia blasma (Macàsum Déu) quan em veu atiborrant-me de vi de missa. No res, quan torni a ser religiós a veure si em faig d'aquests cristians rebirths.

Lulú dijo...

Christian rebirth, eh? No hi crec massa en aquestes coses. Fa uns quants anys, quan encara estava a l'institut, que un dia van trucar a casa, eren uns testigs de Jehovà. Volien que baixés un moment, com sempre volen aquesta gent, però m'hi vaig negar, per la pinta que feien ja veia què eren (sempre fan la mateixa pinta), i els vaig contestar que no, que era ateia, i un va i em diu, "jo també ho era, però ara he vist la llum".Em sembla que els "rebirths" són endoctrinacions intel·ligents de la gent que tenen la ment molt feble, o que no tenen massa clares les seves conviccions, no sé què n'opines tu de l'assumpte Salvatge?