Existeix el destí?, em pregunto. Hi ha gent que sembla estar convençuda que sí, entre ella un poeta -- cuyo nombre no revelaré --, que ens diu, i cito de memòria "que mucho antes de que nosotros nos lo imagináramos, la arroz se repartió, la moneda cayó". Però, és possible de debò que tot estigui escrit en les pàgines de la conciència universal, el Deus revelat del que en parla Juan Ramón Jiménez en un llibre realment il·luminador, tant per a ateus com m'imagino per a creents, que es titula Animal de fondo? Si m'atenc a la pespectiva fatalista de la vida, això vol inevitablement dir que en un lloc està disposat que,
1- Gos que em trobi, gos que faci tot lo possible per mossegar-me.
2- Gat que em trobi, gat que faci tot lo possible per pujar-me a la cama, a la falda, o ja, després de seguir-me pel camp, a casa mateix.
3-Persona necessitada d'apunts, acudeixi al meu dispatx a pidolar-me'ls.
4- Moment en què surto jo de la Universitat, o que baixo del bus, moment en que es posa a ploure. No obstant això, un cop pujat a l'autocar o arribat a casa, deixi miraculosament de fer gotes.
5- Dia que hagi d'anar al banc, dia que l'autobús arriba tard a Lleida, o ja senzillament no arriba.
6- Quan ha de trucar algo, sempre sóc al lavabo o veient la sèrie preferida.
7- Dia que m'he d'alçar molt aviat, nit que no dormo.
8- Dia que he de ser puntual, dia que no em funciona el rellotge.
9- Diumenge al matí que tinc molta feina, diumenge al matí que passen els testigs de Jehovà, i és que algún dia o altre sempre m'acaben enxampant, per molt que desconecto el timbre.
I, per no allargar-me massa...
10-Dia que tinc inspiració per escriure, dia en què em demanen de tots els cantons, dia que no hi ha llum per tempesta, la companyia, etc, o dia que el veí fa molt soroll!
Mare meva, si això és el destí...val més quedar-se al llit, on s'està calentet.
Un tema de debat futur: Són compatibles l'ateïsme i el fatalisme??? Aquí està la GRAN pregunta.
