Foto perfil

Com que blogger no em deixa penjar una foto al perfil, i la gent fa temps que demana que hi posi una de recent al bloc, aquí en teniu una de la setmana passada!

El meu nou amic íntim

Des del febrer d'aquest any tinc un nou amic, que des que sóc a Madrid s'ha convertit en més d'íntim: el Sr. Ventolín (vegeu foto !) Oi què és maco! No en va m'està 'matando Madriz' ! Un bon atac de tos cada matí ja m'estableix pel dia! Tinc ASMA, i molt sovint ara m'ofego. És una sensació ben estranya el d'ofegar-se! De debò! I quan no m'ofego tinc pitidos i respirant faig més soroll que un aparell d'aire acondicionat! Sempre havia estat tan activa, anava a córrer, feia bicicleta...mil coses, i ara, sobretot a la ciutat que hi ha molta pol·lució, encara que sembla que no, l'aire em falta, noto que se'm constreneix el pit i ja a buscar pel bolso el ventolín. Dos puffs i un altre bon atac de tos, de rigor, i ja em començo a sentir bé, però no és com abans! Unes velles del poble se'm van posar en pla 'és un càstic diví' per no anar a missa els diumenges (però si jo els diumenges dormo que aprofita més), i és que jo tampoc crec en el meu Déu, el seu Déu o el de qualsevol altre, i no em convertireu que sóc d'opinions molt firmes i, al cap i a la fi, faig el que em peta. No sé, a aguantar els ofecs suposo, fins que torno al poble...si aquest dia arriba.

¡Me mata Madrid!

Ahora que estoy en Madriz me ha dado la vena para dedicarle un pequeño homenaje:

Conceptes/preferències

Moltes vegades m'he plantejat que el meu veritable amor és la música i no pas la literatura, tal i com afirma un amic poeta en una entrevista. La música és esencial, no puc viure sense ella...una vegada vaig aguantar uns sis mesos, una quasi abstinència, però els efectes negatius segurament es deurien medir...

La pista de ball s'agafa de mà amb la música, m'encanta ballar, el ball anega el món, i tots els seus conceptes, el ritme és una droga que penetra fins a la mèdul·la i esborra l'entorn. No existeix res quan sóc a la pista de ball (les preocupacions, les manies, les pors, les edats, car, el problema amb les edats i el tenir-les sempre en compte és que al final no et quadren les sumes...).

Quant a la música no miro noms ni gèneres, em capturen les cançons amb independència de qui les canta o compon. Car, tinc artistes preferits, però estic ben segura, i ho tinc comprovat, que d'entre els meus preferits n'hi ha cançons que no m'agraden, i d'entre els artistes que no m'agraden n'hi ha cançons que m'encanten, així és la contradicció que forma totes les mentalitats!

Ja ho deia Pink, 'if God is a DJ, the world is a dance floor!', i nosaltres els mortals, no fem més que ballar la cançó vital!