L'ORGULL FRIKI!!

Segons he llegit al suplement EP3 d'El País del divendres passat, ara resulta que aquells de nosaltres que viatgem pel mar d'aquesta vida, amb els nostres interessos a la màniga som frikis. És curiós, però, des de què naixem, la gent ens va posant etiquetes: primer, els pares, ens otorgen l'etiqueta de pertinença, aquest/a és el nostre/la nostra fill/a; després, els mestres ens hi afegeixen la d'alumne, a la qual, més endavant, hi afegeixen altres qualificatius, bo, dolent, traveser, vago, etc. I ara, és la societat, o almenys aquella part de la societat sense afeccions de gaire monta, que en reparteix una altra d'etiqueta: Friki

. Però, jo pregunto, qui és més geek, la persona que porta la samareta oficial de Star Wars, o la que duu lo últim del Bennetton o Zara? No seran, sinó, tendències dintre del món poc precís, intransferible i comú del fenòmen friki? Visca el "frikisme"!, però sense cap descriminació.

Si et ve de gust prendre un descans...

hi ha qui t'ho facilita. És sabut que la raça humana destrueix, d'una forma o altra, volent o no, el medi ambient i el seu balanç natural. No obstant això, val a dir que per cada espècie que destruim, introduim un altre. L'altre dia quan estava corrent, em vaig donar compte de la varietat de noves espècies que floreixen en qualsevol indret més o menys net: hi ha, per exemple la flor-sofà, una varietat ben estranya de planta que es presenta de múltiples maneres, sense pètals coixins, amb espines molles...I és curiós, però allò on floreix una d'aquestes misterioses flors, al cap de poc temps el camp es colonitza d'elles i, entre les flors-sofàs broten altres espècies boniques i igualment rares, com l'arbust bossa de deixalleria que, quan escampa el su polen, omple el camp d'una riquesa cromàtica inigualable...
En fi, no ens cal patir pel mal que fem a la naturalesa, ja que si destruim una espècie, introduim una de millor que ofereix més possiblitats d'acomodació a les nostres necessitats!