Curiositats de les llengües...

Als diaris del dimecres passat vaig trobar un articulet interessant que, tot i ser un exemple tràgic d'alguns dels mecanismes de la societat d'avui en dia, em va fer reflexionar sobre l'ús metafòric i la interpretació malauradament, ho repeteixo, equivocada que en fem d'aquests mecanismes figurats d'expressió: Un senyor de la zona de Barcelona, prop de l'edat de jubilar-se, ha passat a disposició policial perquè al seu pis es dedicava a practicar ''operacions quirúrigiques''. Una de les seves especialitats eren els augments de pit, a només 250 euros, que practiva al seu domicili brutet i ple d'animals domèstics de tota mena. Es veu que venien noies de tot el país a fer-se la ''intervenció'', ja que el preu assequible cridava molt la seva atenció. No obstant això, el poc professional de la salut, simplement les injectava silicona al pit amb una xeringa industrial, sense anestèsies, i preocupacions higièniques de cap mena. Tot i que s'ha de ser molt mal informada per emprendre semblant operació en la que la silicona, que quedi dit, s'injecta sota la pell, no em puc deixar de plantejar si la llengua en la seva existència metafòrica afavoreix aquestes situacions, ja que qui no haurà sentit mai comentar:

...Me he puesto silicona...
...Se ha puesto silicona...

Noies tràgicament estúpides i enganyades pels mecanismes metafòrics de la mateixa llengua, han acceptat malvendre el seu benestar pel preu d'estar a l'altura de l'idioma que les vehicula pel món i que les va transportar a Barcelona, al pis d'un professional de la insalubritat...