domingo, mayo 24, 2009

Les paradoxes del feicebuk!

No en tinc de feicebuk, i no me'n penso fer: la idea de viure una vida lluny de l'anonimat, a l'aguait de tothom que passi per allí en busca d'una raó de ser, no em crida l'atenció. La integritat que tinc em serveix per anar tirant endavant, sense el support d'altres que recerquen els 5 segons de fama als ulls dels demés internautes. No obstant això, de tant en quant m'arriba algun recordatori de què tal o qual em vol agregar al seu espai de feicebuk. Vet aquí, que l'altre dia - llegiu setmana - em va arribar un recordatori d'una noia amb la que vaig coincidir a una entrevista de feina a Barcelona, durant uns 20 minuts, a finals de febrer del 2007. Vam intercanviar adreces electròniques, i recordo que ens vam escriure per preguntar què tal havia anat l'entrevista. Vet aquí que, d'un temps ençà, m'envia un recordatori dient-me que em vol afegir al llistat d'amics de feicebuk...PERÒÒÒÒ, per què coi em vol agregar, si no ens coneixem i no ens hem vist des del febrer del 2007, i no hem continuat en contacte, PER QUÈ voler agregar-me al feicebuk! Ho trobo una veritable pèrdua de temps!
No ho sé, potser abans no era tan sarcàstica, potser serà cosa de si algú ho sap que m'enviï un recordatori del feicebuk aclarint-m'ho...