Ressucito aquesta coneguda cançó del grup escocès garbage, perquè em sembla un manifest de posició molt adequat a la situació que es viu aquests dies. La cimera del G8 es celebra a Alemanya, on s'han reunit polítics del món suposadament civilitzat per parlar amb serietat, entre copes d'un xampany exportat de París, un equisit aperitiu d'una varietat de salmó en vies d'extinció, i fruita exòtica de l'altra punta del món, tot servit en plats i gots de plàstic reciclat i reciclable, perquè no es resenteixi ningú per les 'aire miles' i la tan esmentada, avui en dia, 'individual carbon footprint'...Què trist! I no us enganyeu, amics meus, que de ben segur que per arribar-hi a Alemanya, no hauran pas viatjat amb un bitllet turista, sinó més aviat un vol personal, o almenys personalitzat. I, no obstant això, aquesta gent, que de segur que no agafa tot el reciclatge de la setmana els dissabtes al matí i l'arrossega d'una punta del poble a l'altra per tal de repartir-lo entre el contenidor de paper, vidre o plàstic, com deia, aquesta gent, que de segur agafa el cotxe abans que l'autobús, encara que promou que la gent faci servir el transport públic, aquesta gent s'ha reunit per parlar del futur del medi ambient en termes d'economia i indústria, és a dir, en termes de quants diners perdrà la indústria del seu país si retalla les emisions i promou altres energies...
Mentrestant, magnats com el Richard Branson planejen com fer el primer viatge turístic a la lluna...
