jueves, enero 29, 2009

Dimonis...

Feia temps que no em trobava cara a cara amb un dimoni del meu passat: quatre llargs anys que no ens havíem vist...però de cop i volta allí estaves de nou, tan encissador com sempre, forma sinuosa de líquid apestant, amarg, però dolç per curar problemes quan una se sent a la vora del precipici...ahir, ahir, ahir...després de quatre anys de no tastar-te, et vaig acostar vas de substància caramelosa, negra i amb sucre i gas, als meus llavis i vaig beure gustosament, per a oblidar, per a sentir-me com abans, autodefinida, forta, correcta en el meu posissionament vital...
Ara a refer el camí trencat ahir per un moment de debilitat, ara a recuperar la fortalesa, però el món alegre que m'havia edificat se m'ensorra al voltant, tots presentim quan alguna cosa no rutlla, la acció i la paraula són en aquest sentit enemigues confesades i per això, ahir, Cola-cola del meu desperdici et vaig acostar als meus llavis i vaig entregar-me al glop negre de la desesperació i vaig beure amargament el perdó de la mortalitat.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

i q duri molt la coca cola!!! jo soc fanàtica d'ella la veritat es q mencanta sol comprar bastant!!! un petó guapisima!!

Lulú dijo...

És un líquid pestilent que tots hauríem de perdre de vista. Fa uns anys em van explicar que en una classe de química, una professora va agafar una dent humana i la va posar en un vas d'aquesta beguda. La dent es va dissoldre! Dóna el pas, perdre-la de vista que és molt dolenta! Apa, ens veiem!!