jueves, diciembre 11, 2008

Sarcasmes de l'era postmoderna: barbaritats en nom de l'art...

El que es fa per 'amor' a l'art: un bon dia, no fa massa, un senyor d'origen valencià, músic afamat, amb molta pasta, como no?, va decidir que, tot i haver-hi crisi, i tot i que el planeta està a punt de petar, faria un ben sentit homenatge, en nom de l'amor a l'art?, a un pintor que tampoc fa massa va deixar enrera els problemes de si hi ha crisi o si el planeta està a punt de petar...si em seguiu. I que va concloure fer, en nom de l'homenatge simpàtic i ben sentit, aquest senyor músic amb moltíssima pasta...
Doncs, retre homenatge també a la crisi i al planeta que no pot més cremant un 'monument'(??) fet de dotze pianos, i el que potser és més alarmant, fet a base d'una inversió econòmica, quan no hi ha calers, i de fusta, quan la deforestació en algunes zones està al màxim a no poder més.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

doncs si vols comprobar on hi ha sobredosi de riqueses i luxes ves a torreciutat, comproba quina manera de gastar els diners mes absurda... Ja te dic on anirà el mon on gasta mes en llocs com aquest en comptes de donar el menjar als pobres i als necessitats? au va jo passo d'aquesta parafernàlia, soc agnostica i ho dic amb molt orgull, un petó bonica que ja queda menos pel dia D i disfruta de l'amor!!!! muaaaa

Anónimo dijo...

Quan passi el dia D (desembarco de Normandia) anirem a menjar un crepes!!! mua

Lulú dijo...

Jeje, sí! Petons!

Anónimo dijo...

FELICITATS!! per haver superat el dia D jejejeje així doncs senyora.. jajaja que passi vosté un bon nadal i feliç any nou 2009 i que els reis mags o els caganers et portin molts regals jajajaa un petó molt fort bonica mua mua mua mua

Anónimo dijo...

Ei bonica!! m'ha alegrat molt parlar amb tu aquesta estoneta... Divendres te vindré a veure... a veure si tinc més acabat lo de la perpo... un petó molt fort!!!!