El fred tenebrós recorre les meves venes, em pren la força i l'ànima, m'entrego, tinc por,...
-Mare!!! Què faig? Tinc por...
- No cuiteu, fill meu, és tan sols la mort que et ve a reclamar, no tingueu por, ha arribat la vostra hora, no tingueu por...
- Mare!! Fa fred, un fred intens, no em sento ja, la vida se m'escapa, l'aire se m'evapora, els pulmons el reclamen, no puc més...No m'abandondeu, mare, mare, mare...
- No cuiteu, fill meu, no t'abandonaré mai, sempre estaràs amb mi, sempre viuràs en el record d'aquells que t'han conegut, i t'han tingut al costat. No cuiteu, fill meu, amb mi sempre estaràs, no tingueu por, no tingueu por...
El crit eixorbit posa fi al patiment, la força abandona els membres, la ceremònia s'acaba. <>.
------------------------------------------------------Fa dues setmanes s'ha mort el meu amic Rogelio. El teu record viurà amb mi ara i sempre!
No hay comentarios:
Publicar un comentario