M'he plantejat força sovint la possibilitat d'una ideologia d'esquerres bicolor, això és, d'una ideologia on es pot ser vermella i verda alhora. Però, fins ara, no m'ha convençut mai, ja que és probable, encara que no segur, que arribats a cert punt, un color acabaria dominant sobre els interessos de l'altre. Per aquesta raó, de moment escullo només atenir-me a un sol color, el verd, deiexem el vermell per un futur hipotètic en què la situació trista de l'ideologia d'esquerres faci efecte...El canvi només és factible després d'un desencís enorme que provi la viabilitat del mateix. En el fons, ho reconec, sóc una enamorada perduda de la reflexió; Voltaire era un model racional de primera joventut? No ho sé pas, però tinc certa tendència a rumiar les coses.
Segueixo una ideologia verda al peu de la lletra, i al contrari del que faig amb les demés ideologies, qüestiono, però al cap i a la fi, accepto, i no intento convèncer, em plantejo la conveniència de promoure activament el canvi en aquella gent que passa de temes ecològics. Passo de portar una pulsera de plàstic i cutre d'aquelles, estil 'Salvem el planeta', ja que així no farem res, sinó el ridícul...Les ideologies arran de la màniga, molt bé, però amb raó.
He estat mirant els posts de l'últim any, que no han estat força, però m'he fixat que el tema verd segueix apareixent. Crec que està dintre de les possibilitats de tothom fer l'esforç ecològic, i no estic pas parlant de llançar-se a l'abisme dels que, en temes de tractaments de residus, s'apropen als nivells d'un amor 'friquista'...
És simplement un gest que està dintre de les nostres capacitats, però reconeguem-ho, siguem sincers, que moltes vegades no fem, no per ignorància, sinó per gandularia!
Segueixo una ideologia verda al peu de la lletra, i al contrari del que faig amb les demés ideologies, qüestiono, però al cap i a la fi, accepto, i no intento convèncer, em plantejo la conveniència de promoure activament el canvi en aquella gent que passa de temes ecològics. Passo de portar una pulsera de plàstic i cutre d'aquelles, estil 'Salvem el planeta', ja que així no farem res, sinó el ridícul...Les ideologies arran de la màniga, molt bé, però amb raó.
He estat mirant els posts de l'últim any, que no han estat força, però m'he fixat que el tema verd segueix apareixent. Crec que està dintre de les possibilitats de tothom fer l'esforç ecològic, i no estic pas parlant de llançar-se a l'abisme dels que, en temes de tractaments de residus, s'apropen als nivells d'un amor 'friquista'...
És simplement un gest que està dintre de les nostres capacitats, però reconeguem-ho, siguem sincers, que moltes vegades no fem, no per ignorància, sinó per gandularia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario