De cop i volta, tots som dislèxics! És una altra d'aquelles etiquetes que la bona gent que circula per aquest món t'imposa i s'imposa. Recordo que la meva tutora de tesi, que no ho va ser més d'uns 9 mesos, quan estava a classe i es confonia les últimes dues lletres del nom del lingüista "Humboldt", deia que era perquè era una mica dislèxica... No obstant això, no s'ha de presumir ser allò que no s'és, ja que un dislèxic de debò mai es permetria el "luxe" de confondre una cosa tan banal com dues lletres, sobretot si ha arribat ja a nivell universitari... Els dilèxics ho porten tot controlat, saben de memòria l'ordre exacte de cada combinació estranya de lletres, saben de forma milimètrica la distribució dels mesos i dels dies de la setmana i de tot el que hi han de fer, dominen tot el que volen dominar, ja que es construeix la seva fràgil existència sobre una terrible por a ser descoberts, a què algun "listillo" se'ls hi apropa i els espetega daban dun eror tant ovbi conm es comfondre les lletres o fe faltes dortografia ke es dizlecix...
No ens enganyem , no és cosa d'una creiexent epidèmia de dislèxia el fet de confondre les lletres a l'hora d'escriure, sinó que és un fallo de memòria que fem pagar a una altra manera d'aprendre el món, ja que els veritables dislèxics mai es rebaixarien a cometre errors tan inútils!
No ens enganyem , no és cosa d'una creiexent epidèmia de dislèxia el fet de confondre les lletres a l'hora d'escriure, sinó que és un fallo de memòria que fem pagar a una altra manera d'aprendre el món, ja que els veritables dislèxics mai es rebaixarien a cometre errors tan inútils!
2 comentarios:
Et prometo que non tenia ni idea de què era un dislèxic. De fet,he trobat summament interessant aquest post fins al punt que hauré d'investigar més sobre el tema. Sí sí.
Salut ;)
De fet, és una de les condicions heretades, que no malalties, més incompreses. La societat acostuma a pensar que, com que són persones que tenen dificultats per assimilar les coses, sobretot la lectura i l'escriptura, que són curts. No obstant això, acostumen a tenir una capacitat mnemotècnica molt superior que la resta de gent. Simplement no saben com processar ràpidament el que aprenen. S'estan més temps. S'amaguen entre la resta de muggles, sempre amb la por a costes de què seran descoberts. Tenen moltes facilitats per aprendre les coses quasi sense parpadejar, aprenen molt ràpidament quan ho fan amb passivitat. Molts acostumen a tenir problemes amb les matemàtiques, no saben sumar amb èxit. Se sol dir que tenen problemes lingüístics, però són una classe de gent molt tossuda que saben trencar les barreres d'allò impossible, i alguns es fan profes de llengua/literatura. Normalment, només és un cas de trencar el mite i lluitar. La dislèxia és una condició que, amb voluntat, es pot sotmetre, i que la major part del temps, un cop superat l'infantesa i arribat al nivell d'estudis superiors, deixa als afectats en pau. Però és recurrent, com la malària, i la gent que la pateix sol tenir "mals dies" quan es confonen i val més deixar la tasca entre mans en pau. Conec el tema bastant bé.
Cuida't ;)
Publicar un comentario