El dissabte a la nit vaig agafar les crispetes imaginàries i em vaig colapsar a la butaca, davant la tele, cosa que no faig massa, ja que la tele, a part de les cadenes de vídeo-clips i el meu estimat Garfield, no m'atreu, i em vaig posar a mirar una peli, The Island (La isla ?, no ho sé, ja que la veia en anglès), i em va cridar molt l'atenció el que un dels protagonistes va contestar a la pregunta del clon Lincoln 6 Echo "Què és Déu?"
"Déu és el que, quan tanques els ulls i fas un desig, no et fa cas!"
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Em pregunto si hi ha gent que tanca els ulls i demana coses a Déu, però n'hi deu haver (ara estic pensant en una amiga meva que té les inclinacions religioses molt arrelades).
Sóc fatalista jo? No ho sé, suposo que lo que serà, serà, però també m'agradaria pensar que si vull, tossuda de mi, puc influir... Jo què sé, que sigui...
Cada dia penso mes en que Déu està pels qui volen que hi sigui... Penso que mentres et portis be i no facis mal als demés això es el que realment conta.. Pero això cadasqú ho ha de valorar.. Sobretot ha d'haver respecte.. Mentre hi hagi respecte opinant el que vulguis i amb llibertat, donç es realment lo que conta. SI no et respecten ja t'estan imposant les seves idees i ja no hi ha llibertat. Es lo mes lleig que puc veure i lamentar.
Publicar un comentario