THE POETRY OF EXPERIENCE.

Així es titula l'obra principal de la bibliografia de la meva tesis doctoral. Una obra, un assaig fantàstic (en el sentit substantiu de la paraula, ja que no es pot pas colmar-lo d'adjectius), fruit de la ment d'algun americà tarrat, Robert Langbaum, que n'hi ha uns quants, que es posa a filosofar sobre un alter coneixement. Trenca totalment amb els fonaments de la sapiència establerta, per donar una visió de l'experiència poc associada al que el comú dels mortals, la tradició establerta i morta com diria ell, tenen per experiència. Amb aquest assaig m'hi embolico de tarda en tarda, fins que les neurones em diuen prou, i em vaig familiaritzant amb un sub coniexement, anti establimet, que neix de la divisió expressa entre pensament i sensació/ sentiment. Anem a veure breument el que diu aquest bon senyor sobre l'experiència:

1- L'experiència neix com a resultat d'una percepció extraordinària anterior al pensament. Aquesta percepció es veu afectada per la perspectiva vital de l'observador, i trenca amb la idea tradicional que té d'un objecte. Aleshores, per tal de poder entendre aquell objecte, es veu obligat a endinsar-se mentalment en ell, mitjançant l'imaginació, una facultat que no té res a veure amb el que la tradició entén com a imaginació.
2- L'incorporació de l'imaginació al procés actúa conjuntament amb la seva perspectiva vital, i dóna lloc a una evolució, on es rescaten conceptes claus i es desenvolupen en clau dramàtic.

3- I és aquesta evolució que constitueix l'experiència pròpiament dita. Qualsevol raonament posterior posterior a aquesta persepció, aquell abstracció d'allò que se sent que s'ha percebut, esdevé problemàtic, perquè s'allunya d'allò que podem comprovar sensualment.

Resumint, es podria dir que el procés que ens descriu aquest escriptor desocupat no és cap altra cosa que el camí de l'experiència, és a dir, la forma en què fabriquem la nostra opinió sobre el món que ens envolta. No és, per tant, una poesia que presenta experiències de la vida quotidiana de l'escriptor, sinó que una lírica que explica el procés de creació d'aquesta experiéncia.

Des d'un punt de vista totalment sincer, es podria dir que és una veritable menjada de coco que m'estic llegint a ritme de comptagotes, i que encara ocuparà el meu temps, segueixo insistint, molt a desgrat meu, durant un bon número de dies. Quan l'acabi, que l'esperança és l'últim que es perd, tot s'ha de dir, em plantejo llegir quelcom lleugeret, com un tractadet de metafísica ...