lunes, abril 14, 2008

Quan una música sona molt forta...

A vegades el cap no va per feina, es distreu, i no només parlo dels sorolls que arriben des del carrer...hi sona com una música interna que t'impedeix pensar i que, amagat-hi on t'hi amaguis encara sona, més i més. Vas a donar un tomb i la música et segueix, et refugies en el lloc més tranquil i callat de la casa, la música encara sona...
Es libera, d'aquesta manera, una batalla entre l'àngel i el demoni, que agafen les seves posicions d'honor, un a cada banda del coll: l'àngel representa el somni, el dimoni s'ha afiliat a la banda de la musiqueta, i ja comença l'estira aronsa...Tu voldries compaginar les dues opcions, però, en el fons, saps que només pot guanyar una...
Nowhere to run, nowhere to hide (...), God knows I've tried! I la música agònica segueix sonant...

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Donç apaga la radio o fica't taps aixi no l'escoltaras aquesta música!!!! Espero que acabis aviat la tesi i ens convidis a tots a un beure per celebrar-ho, apa petonets!!!!!!

Lulú dijo...

No es tracta d'una música literal, sinó simbòlica; de fet el post és una al·legoria, i l'única pista del seu veritable sentit es troba en el fragment incomplet de la cançó en anglès...
Ja en porto de taps, no escolto la ràdio.
Gràcies per passar!

Anónimo dijo...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Smartphone, I hope you enjoy. The address is http://smartphone-brasil.blogspot.com. A hug.

Lulú dijo...

Oh! La meva segona propaganda, i aquesta vegada des del Brasil...a aquest pas, us hauré de bloquejar, quina il·lu!

Lulú dijo...

Ha guanyat l'àngel!!