Aquest matí els reportatges estan plens de la notícia, a New Hampshire ha guanyat la Hilary Clinton, per un 3% de vots més que el que, des de fa uns dies, s'ha convertit en el candidat demòcrata favorit...la il·lusió fràgil i encara més improbable de què arribi al poder comença a fer la seva vida! Però, siguem realistes, de la mateixa manera en què la idea del primer president americà negre, d'origen patern musulmà, arribi al poder, sigui inverosímil, també pinta igual d'improbable que la que va ser primera dama de la Casa Blanca ara es faci primera Presidenta de la Casa Blanca. I ho repeteixo, no és que sigui femenista, perquè no ho sóc, si no una simple realista que, vist el cas de França i la Ségolène Royal, creu que el canvi és factible, però que tant canvi només es dóna als contes de fades...
Com amb tot, el temps ho dirà!
Com amb tot, el temps ho dirà!
5 comentarios:
Aclariment: aviam, estem parlant dels Estats Units, i no pas de l'Anglaterra o de l'Alemanya: la 'dama de ferro' i el seu regne de prop de dues dècades va ser fruit, en prinicpi, d'una equivocació de perspectiva: els seus companys de partit es pensaven que seria fàcil de domar, però, a desgrat seu, ben aviat es van adonar de la seva equivocació.
Els alemanys són molt progres, i qui millor que l'Angela Merckl per ensenyar el cul a la premsa rosa de mig món...
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my site, it is about the CresceNet, I hope you enjoy. The address is http://www.provedorcrescenet.com . A hug.
Olé! La meva primera propaganda, quina emoció!
Thanks crescenet!
Doncs aqui va la segona propaganda, i personalitzada. He entrat al teu blog per casualitat, buscava l'expressió "playing god" al google i m'ha aparegut aquesta pàgina teva:
http://racopoetissalulu.blogspot.com/2007/05/playing-god.html
M'ha agradat això: "amb humor, i a estonetes, una visió molt personal del món, que, de tant en quant, tots haurem compartit"
Perquè més o menys és la idea que em va animar a començar el meu blog. En fi, sort!
Toni
Oh! La meva segona propaganda, quina il·lusió!
Benvinguts al meu espai, Toni! Ja he passat pel teu i t'he deixat una nota. Per cert, és molt interessant l'últim post que has penjat, m'ha agradat molt!
Publicar un comentario