Hitler volia ser Déu: va robar relíquies, va prendre nens de les famílies polaques per constituir la seva raça ària, identificada amb números de sèrie tatuats sota el braç i va violar la història en general practicant el genocidi massiu dels jueus. Aquest pintor de cases d'ascendència austríaca tenia un complexe de narcisisme: volia dominar el món en tots els nivells possibles i conjecturables, i fins ara no demostrats, de l'existència. Aspirava a molt, a massa, i el van derrotar. El món ha canviat molt des d'aleshores, o potser no tant, potser només ha canviat el concepte profund de narcisisme que fa que passegem pel món, convençuts de la nostra importància, amb les ideologies a la màniga, i la saliva a flor de pell!
2 comentarios:
També li han atribuït síndrome de Peter Pan per algun lloc.
És curiós el gran defensor de la raça dels rossos amb ulls blaus, moreno d'ascendència jueva.
De fet, el post no parla de Hitler, encara que hi parla, valgui la contradicció. Hitler és el pretext per parlar d'un genocidi molt més personal i intransferible, que neix de la inconformitat i la insatisfacció, fruit d'un desencant molt estès en certa tendència poètica dels anys 80, i que molta gent pateix.
El post intenta ser una defensa de la nirvana, que cada vegada trobo més factible en l'acceptació de les virtuts i els defectes. En fi, és una defensa de la personalitat i, alhora, un atac al canvi insensible per desencant. S'havia de llegir entre línies.
Publicar un comentario