Anem a veure quines controvèrsies es troben al món aquests dies:
Els forofos de la música sabreu que últimament la MTV ha anunciat aquells 100 vídeo-clips més polèmics de la nostra era. El primer lloc se l'ha emportat la Madonna amb el seu Like a prayer del 1989, cosa que no és cap sorpresa, ja que tirar-se un sant negre en una capella sembla raó per escandilitzar-se, i més faltaria esperar altra cosa d'aquesta artista consolidada i especialista en tocar els botons als més sensibles. El quart i cinquè llocs del rànking també se'ls emporta amb Ray of light i Vogue, respectivament. Però, la veritat, no hi veig el punt polèmic en aquests vídeos, almenys que no s'és un veritable psicoanalista, i mirar el sentit abstracte de les representacions, és a dir, que en el primer es simbolitza les presses de la societat consumidora, i que, en el segon, es popularitza un estil de ball que s'estava desenvolupant als discos gais. Però això és controversial? O és que simplement s'ha d'arribar a la conclusió que donat l'ampli ventall d'escàndols, i la impossibilitat d'ensenyar els més polèmics Erotica i Justify my love, o inclòs What it feels like for a girl, en hores diürnes, ull, que això és la televisió anglo-americana, i s'ha de vigilar molt la moral dels espectadors..., han decidit escollir dos vídeos menys polèmics per contrarrestar l'exposició sumament nociva dels espectadors a l'escàndol? És clar que m'enfoto, només faltaria.
I no ens oblidem de la pobre Britney, que no pot ser menys que la Madonna, o almenys no es pot donar la impressió de què sigui menys que ella, i per això l’han ficat en el segon lloc del rànking amb la cançó Baby one more time. Però, em pregunto, és realment tan polèmic el fet que una menor d’edat es passeja davant les càmares vestida de col·legiala "provocativa"? A mi, la veritat, el vídeo em deixa ben igual, però potser jo no sóc el tipus de públic al qual es dirigeix. No obstant això, ens vol fer creure la MTV que el somni d’un grapat d’espectadors ha pogut generar tants vots com per elevar la Britney a la segona posició? En resum, avui en dia, sembla que en el món de la música, la qualitat de l’escàndol es medeix segons el nom de l’artista, i no pas en funció de les seves capacitats de tocar botons visuals. Encara que, de totes maneres, el sexe ven ...
Els forofos del ciclisme estareu al tant de la polèmica que s’ha aixecat aquests dies, al voltant de la pressumpta victòria del ciclista nord-americà de l’equip Phonak, Floyd Landis: ha donat positiu de testoterona a l’etapa en què va ser protagonista d’una brillant resurrecció, gràcies a la que va recuperar uns 8 minuts de cop. Si torna a donar positiu a la segona prova, la victòria passarà a mans del gallec Óscar Perreiro, que, tot i ser molt content, entrarà a la història del ciclisme com aquell que va guanyar la 93ª Tour de France per defecte, perquè, ja res de nou al món, un americà va fer trampes.
Ara més a prop de casa, al meu parer, cal destacar dues notícies:
Els lectors del Bon dia us haureu donat compte que, en aquestes terres, ja s’ha ideat una nova manera de pescar: fora l’antiquada canya, que requereix paciència i força temps lleure, fins i tot en el cas del més adestrats, i benvinguda a l’estimat llexiu ... 33 litres de llexiu al riu, i un miler de truites mortes, més els danys irreparables que s’hauran causat als delicats ecosistemes fluvials, però, tot plegat, què més dóna si tenim un parell de truites per dinar, i tres o quatre més per sopar, que vénen els parents de no sé on... Són ben lletges les accions que la gosseria suscita als éssers humans.
Un altre crim lleig, contra la naturalesa i que no hi surt al Bon dia, que és fruit, en aquest cas, de l’hipocresia, s’ha donat al meu poble fa un parell de dies: els qui em coneixeu, sabreu que tinc certa debilitat pels gats, en tinc una entremaliada a casa, i s’ha donat al cas que, als que no tenen casa, els he donat menjar de tant en quant, ja que em sap greu que es morin de gana. Resulta que uns veïns prepotents també ho van trobar bonic de donar-los hi menjar, i compraven sacs de pinso, per després poder fer gala de la seva extrema bondat. Aquest acte caritatiu ha durat dos anys. Durant aquest temps, els gats que venien "mendigant" s’han incrementat en número, i, al final, han començat a fer vida social a la seva escala. Solució: contractar a algú que vingui quan ja sigui fosc, que els reculli, i que se’n desfaci. No hauria estat més fàcil, des d’un bon principi, no proclamar als quatre vents la seva solidaritat amb la causa animal, dir que pertanyien a tal o qual associació benèfica, i passar dels animalons, en lloc de guanyar-los-hi la confiança per després, quan ja s’havien cansat, sellar-los-hi el destí ?
