Mostrando entradas con la etiqueta Corders de l'era postmoderna. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Corders de l'era postmoderna. Mostrar todas las entradas

lunes, octubre 05, 2009

Britney reciclat


Celebration, el recopilatori esperat de la Madonna, ha sortit al mercat, i fa una setmaneta que sona al reproductor del meu ordenador. Però, el que sona no és la Madonna de sempre, ritmes sofisticats, lletres ben pensades, so medit...sinó una especie de puteria barata d'una dona cinquantona que ja és hora que es tapi i no ensenyi tanta carn musculosa. Les dues cançons noves, 'Revolver' i 'Celebration' contenen diàlegs explícitament sexuals que es desdiuen amb la sutilitat artística d'aquesta dona: des de quan una dona madura es tira als peus dels homes com si fos una adolescent frustrada, i els invita a despullar-la? Massa em sona a Britney Spears reciclada i no pas a la Madonna de sempre. El sexe ven, però em sembla que el que fa la Madonna en la seva última entrega és posar fred, i no pas calent. La reina del reciclatge, que s'ha reinventat tantes vegades, s'ha quedat sense idees aquesta vegada i ha decidit 'emular' a una altra fracassada del pop que, a diferència dels residus reciclables, ja no admet ser reciclat més...

sábado, abril 29, 2006

La clonació ideològica.

És un fenòmen àmpliament vist, a totes les ciutats, a tots els pobles, de totes les comarques, regions i països, sempre hi ha algú que protesta contra algo: els immigrants, els maltractes, el bar de la cantonada, la nova cimentera que extendrà un element cancerígen per mitja comarca, i bona part de la del costat, la caserna pel poble, etc. Des del moment en què un veí penja un cartellet al balcó, com a clons comencen a aflorar pancartes i escrits de totes les finestres i portes i qualsevol forat viable, dels demés edificis del carrer. És igual si, de bon principi, tots pensaven igual, el cas és que tard o d'hora, tots hi cauen: n'hi ha que s'adhereixen dissimuladament, amb un paperet mig amagat darrera la persiana trencada, d'altres que es llancen amb més ganes a l'empressa entre mans, i sota el lema de s'ha de ser solidari, cobreixen totes les superfícies cristal·lines amb cartells i pancartes d'última generació, que el cosí o la tieta del veí de la casa de vacances, han fet en 5 minuts amb el seu ordinador nou... Però, solidaritats a part, sembla que abandonen les seves pròpies ideologies per apuntar-se a la moda, perquè els fa por que si exposen la seva vertadera opinió la pròxima manifestació escrita serà Fem fora al veí de la casa de la cantonada, que no opina el mateix que nosaltres... No cal anar tan lluny, tothom té la seva opinió, això és el que ens distingueix dels altres i ens fa interessants, que si tots fossim iguals, què avorrit que seria lo món... Evitem a tota costa la simple clonació ideològica!!!!!!