Playing God?

En el programa d'Horizon que van emetre per la BBC2 abans d'ahir a la nit, van treure a debat les utilitats i les possibles conseqüències catastròfiques de posar en marxa el 26 de novembre d'aquest any, el que es coneix simpàticament com LHC, o 'Large Hadron Collider'. Aquesta màquina que ara està en la seva fase última de construcció es localitza a les dependències del CERN, el gran laboratori nuclear d'Europa, que està a Suïssa. El 'Large Hadron Colllider' és un accelerador d'uns 27 km. que es troba en uns túnels sota terra. L'objetiu del projecte és, entre altre coses, descobrir l'anomenat component 'Déu' de la creació, que esperen localitzar quan recreen el suposat 'statu quo' immediat al 'Big Bang'. No obstant això, les fortes corrents magnètiques, les implosions de protons a altes velocitats i a baixa temperatura, l'enorme possiblitat de què la quantitat d'antimatèria creada formi un forat negre que es mengi el planeta, més el factor desconegut associat a qualsevol experiment, ha dut alguns científics a senyalar que, en deu anys de funcionament, hi ha un u en 50.000.000 possibilitat de què faci volar el planeta. No obstant això, la necessitat de trobar una energia neta i alternativa als productes d'origen petroler, impulsa als científics congregats en torn d'aquest projecte, a jugar a ser Déu. Només el temps dirà, si aquest projecte portarà el final del problemes energètics, i les guerres que es fan a costa d'ells, o el final dels problemes del planeta.

La mania televisiva.

No em va la televisió, sinó que em mola la música! No segueixo les peripècies del Doctor House, ni les burrades de El Gran Hermano...no em consola la televisió, sinó que m'avorreix. Ni em distreuen les pelis, les analitzo molt abans de què s'hagi desenvolupat la trama i, un cop vistos els fallos de la història i el guió, perdo interés, m'aixeco de la butaca i me'n vaig a rondar. Miraré documentals, sí, però a la primera propaganda començo a fer zapping i me'n vaig cap a les cadenes de música. És lo meu, és inevitable...les emocions es condensen millor en una melodia que en un diàleg, que s'extreu d'una melodia: la canço misteriosa d'unes mòmies trobades al desert no és el mateix que una música original, el ritme d'una vida al límit, però igual de previsible, d'una persona imaginària que té els trets d'un Superman indistructible -no obstant, això, inclús el superman, en minúscules, l'actor, era mortal i, com a tal, la vida li va passar factura... L'altre dia un conegut em va preguntar si havia vist no sé què a la tele, però enrecordant-se de què jo no la miro massa, va i em diu :"Ah, no, que tú no miras la tele, que la tele es para tontuelos". Ay, què llestos que som, però no podríem estar més lluny de la veritat. Hi haurà gent molt intel·ligent que es fon amb la tele, i no és que consideri que aquest de què parlo sigui tontuelo, ni molt menys, però a mi no m'atreu la caixa buida, a mi només em cau la baba amb els vídeo-clips!

El correu electrònic, una manera tan eficaç de mantenir el contacte, però no a la UdL...

Massa spam a la UdL ha fet que es colapsés el correu..., convertint aquest sistema tan eficaç de comunicació en un veritable llastre. És patètic que, a aquestes altures tecnològiques, un correu electrònic tardi més a arribar que una carta normal. De manera que un mail, enviat de Barcelona el dia 26 d'octubre, comunicant-me l'acte de cloenda de les Jornades Doctorials a la mateixa ciutat el 8 de novembre, al que ja he assistit fa un parell de setmanes, només em va arribar ahir al matí! Només podria passar això aquí!!!

Els avantatges (i inconvenients) de ser atea...però de molt bon rotllo!

Tot just començar l'escola als 4 anys, tot just la primera setmana, em vaig trobar amb una assignatura totalment nova que no em va inspirar massa confiança: l'educació religiosa...Era un tema del que mai s'havia parlat en el sí del nucli pagà de casa meva. I com que sempre he estat de naturalesa preguntona, amb cert gust per abusar de la paraula per què, em vaig posar a interrogar, tot i només tenir 4 anys, a la pobre professora sobre aquestes criatures de conte que vivien per sempre i et perdonaven tot... La veritat del cas és que vaig descobrir ben aviat que no perdonaven res, ja que la meva curiositat em va guanyar el càstig per preguntona. De cara a la paret, i amb un bon cabreo al damunt em vaig posar a rumiar la qüestió de si faria espai a la meva vida per un tema que plantegés tants dubtes i tantes preguntes... Per tallar una història molt llarga, vaig arribar a la conclusió de què apostar per l'ateïsme regnant a casa no era mala idea, i és per aquesta raó, després de tants anys de plaer ateïsta, em plantejo els avantatges (i els inconvenients) de la situació:
Avantatges:
1. Pots dormir els diumenges al de matí, i tots els altres dies de festa religiosa en què els fidels van a l'església;(penseu com es queixen en Homer Simpson o el protagonista d'Ana Karenina)
2. T'estalvies un munt de peles, perquè no cal fer la teva reserva al cel;
3. No et cal fer pilota als capellans, perquè ells et facin la reserva;

Inconvenients:
1. Tens un amic menys amb qui confiar, però si de veritat et van el rotllo dels amics invisibles, sin comentarios;
2. Tot cristi fidel intenta convertir-te a la seva opinió, perquè els fa por que no entraràs al cel i et condemnaràs per una eternitat...però tant se val, ja que jo aposto per aquesta vida provada...