PIDULENTA!

Filòloga aturada es dedica a inventar paraules noves per passar les hores tedioses de la desocupació, el buit econòmic que la precipita al marge de la 'pidulenteria' - unió de 'pidolaire' i 'pudolenta' -, sinònim de noia aturrada sense un duro...

A tot arreu veig articles i anuncis que parlen de com estalviar de cara a 'la cuesta de octubre', però, seductors, deixen de dir que un duro cria a un altre, i que si no en tens cap, només et queda una solució lametable, ergo, convertir-te en 'pidulenta'! Quina mania!

Cuando abandonamos las riendas del asunto...

Notícia, notícia...blogger ocupada abandona el seu blog a un altre usuari perquè pengi algo que no sigui tan polèmic, però que igualment faci bonic o no...escriu el meu alterego:

Salutacions, soc l'alterego de la Lulú. Com que ara mateix hi han molts nervis per culpa de certa tesi doctoral, avui em toca a mi complementar i adornar aquest blog, i prometo intentar no ser excessivament crític.

M'agradaria parlar sobre l'economia, en general, i com va el païs avui en dia. I es que ara estem en crisis, el govern ho va reconeixer oficialment, pero com hem arribat a aquest punt? Ens hem de remuntar a l'1 de gener de 1999. Falta un any per canviar de mil·leni, i perdem la pesseta i el duro per aconseguir els centims i els euros. Quin gran canvi! Bé, això m'agradaria dir, perquè tot i la coneguda equivalència de "1 euro=166,386 pessetes", els preus no van seguir-la pas, l'equivalència. Els preus en general van pujar, i el que abans costava 100 pessetes es va convertir automàticament en un euro, i el que abans eren 75 pessetes (com per exemple un tallat) es va convertir en 75 cèntims. I els sous? Fins al últim maleït i punyeter cèntim es van quedar iguals.
Com a primer resultat: Cobrem el mateix i les coses surten menys cares. Quin gran canvi!
Més tard, van començar a correr els rumors de que el petroli estava a punt d'exahurir-se, així que el barril va començar a pujar com l'espuma, i es clar, si el petroli es car donçs el transport puja i els preus en general, segueixen pujant. El govern no treu ninguna llei ni regula res, així que la gent pensa "si tot es més car, perquè coi no puc fer jo el mateix?". Segueixen pujant els preus, els interessos, l'EURIBOR... I arribem a la crisi. Per què? perquè som idiotes, tots plegats.
Com a exemple, l'altre dia, en un bar qualsevol, un simple menú típic per dinar, em va costar 8 euros. Això en pessetes son unes 1300 pessetes, i jo recordo que abans els menus eren de mil peles i menjaves com un marquès. On arribarem a aquest ritme? Farà algú alguna cosa per millorar la situació? Jo dic que no, que ens n'anirem tots a la merda. A veure què passa...

Salutacions de l'alterego de la Lulú, que passeu bon dia i intenteu estalviar que fa falta.

Un ojo de la cara...

Seguint amb la temàtica ocular que vaig encetar fa un parell de setmanes (o potser una mica més), valdria a dir que un ull de la cara és el que et costa un queixal del seny: 170 euros!! I qui diu que els dentistes no es fan riquets! "Obre fort, mentre t'arranco mitja mandíbula, i a sobre pagar pel plaer!" "No res això dona, un cap de setmana sangrant a boca plena, una setmana més relacionant-te amb el món del menjar a través d'una canyeta, i després menjar tot lo que vulguis mentre sigui fred o tou!!" També, val a dir, l'extracció dels queixals del seny va acompanyada de tota una espècie de mitologia popular, resulta que tothom té una historieta esgarrifant, de por i terribles patiments, que t'imparteix sense cap tipus de remordiments, amb detalls i tot, abans del dia de l'extracció. I per molt que tu, bona persona i tot cortesment, els els insisteixis que no cal que es prennguin la molèstia, ells, estupenda gent d'una bondositat increïble, et comenten entre rialletes de sarna i plaer: "Se t'omflirà -- que així parlen a aquesta comarca -- la cara, nene!! No estaràs pas tan bonica quan te l'hagin extret !! A ma filla se li va omflar la cara que no vegis, no podia parlar durant una setmana! Altres bones persones et donen consells: "Pèsols, nena, t'has de posar, si no se't ficarà enorme. Agafa d'aquells paquets petits que venen al Dia". Altra gent t'explica com serà l'extracció: "Et començarà a sortir fum de la boca quan et cremin l'arrel (Quan em cremin l'arrel, però si me l'han d'arrancar ^^). Lo que més aviat em passava és que em sortia fum del cap!!! Renuncio a explicar la meva experiència, i d'anar asustant la gent amb històries esgarrifants. Va ser soportable, i lo que més mal fa són els 170 euros, molt més que l'extracció, que has de pagar a canvi: Un veritable ull de la cara per un queixal de la boca!